Cangur de gossos CaLaZuca: Blitz, per què ets tan divertit?

El Blitz ha tornat a casa uns dies i com sempre els dies amb ell són especialment divertits. Realment és un pelut que impressiona la primera vegada que el veus i, de fet, ja ens ho han dit que a les fotos no es veu tan gros com a la realitat. No obstant, nosaltres ja no el veiem tan gran com la primera vegada, ja el veiem petitó... Tant pot ser perquè ens hi hem habituat com perquè la nostra convivència amb ell ens ha permès descobrir mica en mica el nen petit que porta a dins.

El Blitz

La primera cosa que m'encanta del Blitz és la seva simpatia amb els humans. És tan feliç saludant desinteressadament a la gent! En aquestes situacions, cal anar amb compte amb la cua que es converteix en una arma perillosa i, també, si li dónes joc vigila no et saltin a damunt els considerables afectuosos kilograms...

Per altra banda, m'encanta l'afecte que el Blitz té per la Zuca. Tot i que no sigui una confiança recíproca... el Blitz la segueix a tot arreu, buscant joc o companyia, oferint-li protecció si cal. Fins i tot quan dormen el Blitz busca jeure a prop de la Zuca, si pot recolzant el cap damunt del coixí on ella estigui. (Que bonic!) I si fas festes a la Zuca, en un plis plas el Blitz apareix i comença a donar cops de morro juganers a la Zuca, la qual no respon, es queda quieta "aguantant-se la respiració", però el Blitz insisteix i si els cops de morro no funcionen... "pam" pota al damunt (ai que m'aixafa la Zuca! jeje), i com a mi m'agrada esverar-los... l'animo i ell s'anima i comença el més divertit: els cops de morro ràpids i repetits acompanyats de moviments circulars amb el cap i de sorolls de nen desesperat per jugar que qui ho veu té 10 minuts de riallada assegurada! La Zuca pobreta aguanta la postura, no es belluga fins que el Blitz cedeix, i és que ella és molt fina i no sap jugar a la manera d'ell. En canvi, a l'hora d'anar a buscar el cotxe sí que el pica amb un esprint pel pàrquing fins al cotxe. I val a dir que la Zuca li té respecte al Blitz, però no pas por, ja que en una de les sortides van estar agafant el mateix pal alhora, el Blitz fent "grrrr" i la Zuca aguantant discretament i silenciosa, i per pacient se'l va quedar ella el pal!

El Blitz i la Zuca i un pal

I que tossut que és el Blitz! Un patró que es repeteix sempre a casa és el següent: la Zuca juga amb una pilota, el Blitz ho veu i vol aquella pilota, amb què comença a seguir la Zuca arreu aviam si té la oportunitat de prendre-li. Si la Zuca la deixa a terra un moment, el Blitz ràpidament aprofita per agafar-li la pilota i aquella pilota passa a ser del Blitz i només d'ell! La Zuca passa a jugar amb altres pilotes, però al Blitz ja no li interessen les altres, té la primera, la original. I si per casualitat aquella pilota va a parar en algun lloc inaccessible com sota del llit o d'un armari, ell farà guàrdia fins que... la pilota vagi a ell!

Vigilant una pilota a sota l'armari

Sortir a passejar amb corretja també té la seva anècdota... Abans de sortir per la porta de casa al carrer, el Blitz ja ens demana jugar amb la corretja. I si la Zuca ho veu ja la tenim "liada", ja que és el seu joc preferit. Amb què només sortir al carrer tenim dos peluts saltant i mossegant la corretja (una imatge còmica), essent la més salvatge i persistent la Zuca. Per altra banda, de passeig, si el Blitz camina a la vora d'un banc, allí que s'enfila. Li encanten!

Dies enrere ja us vaig ensenyar com juga el Blitz amb les pedres quan anem d'excursió (vegeu el vídeo de Youtube). Aquesta vegada l'hem enxampat rebolcant-se!

El Blitz i una pedra

Seqüència del Blitz rebolcant-se

En aquesta ocasió també us presento l'obsessió del Blitz amb la mànega d'aigua!

És que no em pot fer parar de riure aquest nen??? :)

En resum, tres dies ben divertits i, com sempre, amb sortides i excursions. Ara que ve la fresca el Blitz gaudeix molt més a les sortides i cada vegada està més en forma!