Excursió amb gossos al Niu de l'Àliga!

La segona trobada de gossos on hem participat és l'excursió al Niu de l'Àliga, al poble de Alcover, Tarragona. Nosaltres no coneixíem la zona i, després de llegir una publicació sobre el lloc vam decidir que ho havíem de conèixer. No ens ha decepcionat gens i ara ja coneixem un lloc més ideal per anar amb gossos sobretot a l'estiu!

Hem sigut un total de 4 gossos i 7 persones, ja que després d'un dia de nevades generals a Catalunya a cota zero hi ha hagut baixes d'última hora... Tanmateix ha resultat ser un dia de sol i temperatures ideals per a l'ocasió, i els gossos han pogut disfrutar com bojos a l'aigua!

Foto de grup

La ruta l'hem començada des del pàrquing ubicat al Mas d'en Forés, a pocs metres de l'Ermita del Remei. Hem passejat direcció al Niu de l'Àliga i pel camí hem travessat el riu, on hem dedicat una estona d'esbarjo pels gossos. Ara ja anaven ben xops, frescos i contents! Hem continuat fins el gorg del Niu de l'Àliga, un lloc preciós i on els gossos més atrevits nadaven pel mig de la bassa. Després hem continuat la ruta fins arribar a la Cascada dels Diamants, un altre indret que ens ha deixat bocabadats. Val a dir que per arribar-hi en algun punt hem hagut d'ajudar els gossos a enfilar-se per les roques, però fàcilment s'ha superat. La tornada l'hem fet gairebé pel mateix lloc, tot i que l'últim tram per la pista en comptes del caminet que segueix la sèquia. Si voleu veure la ruta que hem fet, podeu anar al track de wikiloc!

Podeu veure totes les fotos a Àlbum complet de fotos al Niu de l'Àliga, 24/02/2013.

Nedant al riu 

Travessant el riu 

Niu de l'Àliga

Bany al Niu de l'Àliga 

Joc pel camí...

Excursió amb gossos al Matagalls!

El passat diumenge dia 17 de Febrer vam apuntar-nos a una sortida al Matagalls organitzada per GosS.O.S y Equipo Border Collie. Vam ser un total de 8 gossos i 8 persones que vam compartir l'experiència. Va ser molt divertit! De fet, és inevitable somriure quan veus els gossos com bojos compartint, per exemple, curses i joc amb fulles, i sobretot en veure la seva felicitat pel fet de sentir-se lliures a la muntanya...

Grup al Matagalls

Part de la colla de gossos

Al Matagalls vam pujar des del Coll de Bordoriol per la Font dels Mosquits i vam baixar per la pista (track de la ruta a Wikiloc). La ruta requereix un mínim de forma física, ja que la pujada és laboriosa... però relativament curta. Per tant, amb paciència es fa bé. Un cop a dalt ja se sap, al Matagalls pot ser que tinguis unes vistes espectaculars o bé emboirat i, sovint, a dalt pica el vent. En el nostre cas vam trobar boira a dalt i força fred... Però vam gaudir igual!

A mig camí de pujada

Font dels Mosquits

Recomano totalment aquestes sortides grupals, ja que tant nosaltres com els nostres gossos ens socialitzem... Aniré publicant via Facebook i Twitter les sortides a què m'apunti i, ja sabeu, us animo a apuntar-vos-hi vosaltres també! I si vosaltres no podeu però us fa gràcia per al vostre gos, no dubteu en comentar-m'ho que me l'enduc encantada! 

Mireu que bé que s'ho passen!

Zuca jugant amb un pal...

Festa de fulles!

Fem-ne difusió: "El rescat de la Bruna i la indiferència de tothom"

La història de la Bruna, la gosseta que va ser rescatada a les vies de la RENFE, ha commocionat a molta gent. La indiferència mostrada per RENFE, ADIF, la Policia Local i els Agents Rurals, que van permetre que la Bruna s'estigués malferida i immòbil al mig de la via del tren durant tres dies (!), és un dels punts més crítics d'aquesta història, i <<això no es pot quedar així>>. Per aquest motiu us adjunto el relat del rescat de la Bruna narrat per una de les noies que la va anar a rescatar, perquè cal fer-ne difusió, tal com promou l'autora del text. 

La història del rescat de la Bruna de les vies del tren. bit.ly/Y6G0an Això no pot quedar així! #gossos #perros #animals
— Cangur de Gossos (@GossosGelida) 12 de febrer de 2013

És una història molt emotiva per qualsevol persona que tingui sentiments. Llegiu-la, no us hauria de deixar indiferents. La mirada de la Bruna era una passada... Era plena d'alegria gràcies als seus salvadors, malgrat tot el que havia passat. Em recordava moltíssim la mirada de la Zuca i se'm fa més emotiu. Li hagués volgut fer mil petons. I ho dic en passat perquè la lesió de l'esquena de la Bruna no l'ha deixat viure. Quina merda!

Acabo de saber que no hi ha res a fer. Té la columna destroçada i pateix per respirar. Li hem de dir adèu a la Bruna. Què injust és tot.
— Cangur de Gossos (@GossosGelida) 12 de febrer de 2013

Jo he fet la meva petita contribució, una donació a l'APAN. Us animo a pensar-vos-ho.

Mmmm... Jo també menjo fruita!

A la Zuca li encanten les pomes i cada setmana li'n cauen un parell... És perjudicial per a ella la poma? El raïm, per exemple, pot resultar ser inclús tòxic pel gos si l'ingereix amb grans quantitats... Ho sabies?

Avui he descobert que hi ha deu fruites que el gos sí que pot menjar i que de fet és adequat que les mengi perquè li són beneficioses. És clar, sempre amb moderació i sota el control i/o consell del veterinari o expert. Us recomano que llegiu l'article que us adjunto en el tuit per estar-ne assebentats!
 
En l'article en qüestió es descriuen quines són aquestes deu fruites beneficioses, quins aspectes i precaucions a tenir en compte a l'hora de subministrar-li la fruita al gos i també, saber quines fruites poden ser inclús tòxiques pel gos. 

Apa, a menjar postres gossets, que us convé!

A la Zuca li encanten les pomes... N'ha de menjar?? RECOMANO: "Deu fruites que el gos sí menja" consumer.es/web/es/mascota… via @eroskiconsumer
— CaLaZuca Sabadell (@CaLaZuca) 7 de febrer de 2013

Ansietat per separació

El teu gos plora i/o borda quan es queda sol?
Fa destrosses mentre és sol a casa? 
Es posa eufòric quan arribes a casa o quan sortiu a passejar? 
Et segueix a tot arreu dins de casa? 

Si la resposta és sí a totes les preguntes, el teu gos podria tenir ansietat per separació... Però no et preocupis ni et desesperis! Amb paciència se soluciona.  

L'ansietat per separació és un problema molt comú entre els gossos, especialment quan són joves o quan estan acostumats a anar arreu amb el seu amo. És important que aprenguin a quedar-se sols, ja que (per desgràcia) els amos no podem dedicar el temps complet a ells: hem d'anar a treballar i/o dedicar temps a nosaltres mateixos. 

Respecte a aquest tema, us adjunto un tuit que enllaça amb un post interessant sobre com tractar l'ansietat per separació.

Pautas para el tratamiento de la "ansiedad por separación" dogguaubilbao.blogspot.com/2013/01/pautas… #modificaciónconducta #perros
— Ricardo Antón (@Dogguau_Bilbao) 31 de gener de 2013