diumenge, 29 de desembre del 2013

L'Hugo i la Pepa, bonica parelleta!

Aquest Nadal hem tingut el plaer de passar-lo juntament amb l'Hugo i la Pepa, parella de "germanets", que a més van coincidir amb la Nala. Es notava que eren un pack; per exemple, a l'hora de dormir a la Pepa li encanta jeure en contacte amb l'Hugo, o quan acaricies a un apareix l'altre. De fet, si deies cosetes a qualsevol de les gosses de sobte apareixia l'Hugo pel mig tot content i apropiant-se dels mimitos.

L'Hugo
La Pepa
La Pepa és una Jack Russell petitona, molt mimosa amb les persones, tot i que amb un punt sa de desconfiança. Amb els gossos de la seva mida s'hi relaciona ben alegre; en canvi, és desconfiada amb els gossos més grans que ella. No obstant, no li va costar gens ni mica fer família amb la Nala i la Zuca, ja que aquestes dues en saben força de respectar i comunicar-se. La primera estona de convivència la Pepa va "explicar" a la seva manera que "si t'acostes et salto damunt i no pas de bones", cosa que la Zuca i la Nala van entendre; de fet, la Nala va tenir-li por a la Pepa una estoneta, fins que li va tornar a agafar confiança. Tal va ser l'evolució que el mateix dia la Pepa ja s'estirava al costat de la Nala i/o la Zuca, envoltant-se amb el seu cos per recollir escalforeta i protecció. 

La Pepa buscant escalforeta amb la Nala
La Pepa jugant amb un os molt gran!
La Pepa buscant escalforeta amb les mantes
L'Hugo és un cadell de Golden Retriever que va celebrar amb nosaltres el seu 6è mes-aniversari, precisament el dia de Nadal. L'Hugo és un trosset de pa, bo, respectuós, intel·ligent, un xic poruc però molt curiós, amb gran capacitat d'aprenentatge. A més, és molt divertit i juganer, alhora que tranquil. Hi havia moments que semblava com si la Nala o la Zuca volguessin ensenyar a jugar al petit Hugo: agafaven una joguina i li mostraven posant-li a la boca, fins que ell l'agafava i llavors a estirar...

L'Hugo i la Nala compartint joc
L'Hugo i la Zuca jugant amb la corretja i la Nala també

Ha sigut un Nadal feliç i molt ben acompanyats de quatre peludets que, esperem, hagin gaudit igual que nosaltres!

A continuació adjunto algunes imatges d'aquesta manada i un vídeo testimoni de l'energia en què es van llevar el dia de Nadal.

D'excursió amb els quatre peluts
D'excursió
D'excursió
Els tres Retrievers esperant joc a l'aigua...
Els Retrievers jugant a l'aigua!

divendres, 20 de desembre del 2013

Bon Nadal i Feliç any nou 2014!





Tota la família de CaLaZuca us desitgem molt BONES FESTES!

Esperem que vosaltres i els vostres peluts passeu un bon Nadal i que comenceu el nou any de la millor manera.

Aquests dies nosaltres estarem molt ben acompanyats per tots els peluts que aniran venint; us els anirem presentant i, com sempre, us anirem explicant les nostres experiències amb ells!


divendres, 13 de desembre del 2013

Segon premi Concurs Fotogràfic de Motor Munich!

Passejant per Sabadell ens vam trobar amb els minis dels ànecs gegants... Conscient que existia "un" concurs, vaig intentar fer una foto divertida on sortís la Zuca, que no pot faltar a les fotos. La Zuca jeia quieta davant del Mini perquè jo li havia demanat, i mentrestant jo intentava fer una foto digna i original, però no me'n sortia... Al cap d'una estona, ella va començar a queixar-se i bordar, dient-me "Vinga, no tardis tant, que vull moure el cul!". I així va sortir la foto que vaig decidir enviar al concurs. 


Foto premiada amb el 2n premi al concurs fotogràfic de Motor Munich

En cap moment vaig imaginar que ens donarien un premi, més aviat pensava en què enviant-la col·laborava a la Marató de TV3. Però, evidentment, en saber la notícia ens va fer moltíssima il·lusió; estem molt i molt contentes que aquesta foto hagi agradat. Jo, en aquests morritos que posa la Zuca, li faria un petonet!



La Zuca i jo cel·lebrant el premi

Gràcies a Motor Munich, tant pel premi com per la festa d'entrega de premis i, sobretot, gràcies a Luz de Gas per fer l'excepció i deixar venir la Zuca a l'entrega de premis!


La Zuca a Luz de Gas abans que comencés la festa d'entrega de premis
Entrega del premi a la Zuca i a mi
La Zuca sabia que era el centre d'atenció




diumenge, 8 de desembre del 2013

El Valentín

Ai el Valentín... Quant amor que reparteix! 

El Valentin
I és que aquest petit Basset Hound és adorable: és sociable, afectuós, graciós, simpàtic, trapella, juganer... És un nen molt tranquil i pacífic, a qui li encanta relacionar-se amb persones, sempre buscant el contacte i que li facin carícies. Al carrer és més "complicat" (per dir-ho d'alguna manera), pel simple fet que és una obligació saludar a tots els amics peluts que es trobi pel camí! Quan els veu, ja els espera estirat en senyal de joc. A més, constato el seu instint rastrejador.

A casa s'ha portat com un angelet. Ara, és ben espavilat eh! Un dia mentre dinàvem ell va passar del menjar, estava cansat i va decidir que s'estirava al sofà a descansar de l'excursió del matí. A més, té un morro ben eixerit, que sap obrir escombraries!

El Valentín també va conviure amb la velleta Zoe

Jo amb el Valentín, la Zoe i la Zuca.
La Zoe té 17 anyets, i la seva rutina havia de ser diferent, sense excursions, així que ens ho vam combinar per a què tots els peluts rebessin el que necessitaven. En aquest sentit, cada dia ens vam endur el Valentín a fer un passeig fora de la ciutat ja que, per una banda, que bé que s'ho passa rastrejant, jugant amb pals i trepitjant aigua i, per l'altra banda, li convé fer exercici, que està una micona gros! 

D'excursió és molt graciós. Ell al seu ritme, sense presses. De tant en tant fa un esprint, sempre seguit d'un descans. La seva constitució fa que sigui una mica patós, però ell sempre ben feliç. A la primera excursió només començar em va donar una imatge d'aquelles que se'm queden al cap i quan les recordo encara em fa riure: em vaig girar i me'l vaig trobar panxa enlaire, amb tot el seu volum, refregant-se energèticament l'esquena amb vés a saber el què, amb les seves potetes curtes mirant el cel... 

Primera sortida: Valentín i Zuca
I el joc de sempre!
Segona sortida: Valentín i Zuca.
El Valentín és molt graciós, que maco!

Valentín i Zuca
El Valentín, en mig d'una illeta envoltat d'aigua.
Tercera sortida: cada cop són més grans els pals!
En definitiva, conviure amb ell ha sigut molt agradable i divertit. Ell s'ha adaptat a nosaltres i a la Zuca  des del primer moment, amb què des de l'inici que la nostra relació ha sigut molt positiva. El Valentín ens encanta!

Instantània molt maca: el Valentín i la Zuca compartint coixí!

Si voleu veure totes les fotos del Valentín, trobareu l'àlbum de fotos d'aquest divertit pelut aquí.


dilluns, 25 de novembre del 2013

El "happy" Mac

Us presento el Mac o, més ben dit, el happy Mac! Aquest nen és guapíssim, amb les fotos ho podeu comprovar, però a més a més és una coseta super feliç i simpàtica! És molt jovenet i encara el caracteritzen els seus moviments infantils, sense pors, i amb un únic objectiu, gaudir i passar-s'ho bé! Innocent i de bona fe al cent per cent, busca amistat amb tots els peluts, siguin de la raça i mida que siguin. Golafre també ho és, en especial li encanten les caques de cavall, per menjar i per guarnir el pèl...! A casa s'ha fet estimar des del primer moment, amb la seva cara de tontorrón.

El Mac
Durant el cap de setmana ha coincidit amb la preciosa Ca (coneixeu-la aquí). La convivència Mac-Ca-Zuca ha sigut tot un plaer per nosaltres. 

Les mini col·lònies del Mac a CaLaZuca van començar amb una bona excursió pel Rodal de Sabadell. La sortida va tenir tots els ingredients per a què el Mac s'ho passés pipa: aigua (al Torrent dels Colobrers); camins, bosc i vegetació; companyia canina; i caques de cavall, ideals per menjar i rebolcar-s'hi (segons el Mac, eh!). El trapella corria amunt i avall, se'l veia molt content, estava en mode happy Mac.


Ca, Mac i Zuca
Mac
Mac, Ca i Zuca
Ca, Zuca i Mac
Mac
Després de la sortida vam gaudir els tres peluts i jo d'un solet molt plaent al pati de casa. Una mica de joc però també estones de relax, per mi un moment d'aquells que et sents molt a gust i amb una companyia esplèndida.

Mac, Ca i Zuca

A la tarda vam capturar una bonica imatge, els tres peludets descansant.

Mac, Zuca i Ca

L'endemà el Mac encara amb companyia de la Ca i, evidentment, de la Zuca, va viatjar a Barcelona a animar a una cursa popular d'atletisme, la Jean Bouin. Allí vam passejar una mica per la gran ciutat, mentre animàvem a companys que corrien la carrera.

Ca, Mac, Zuca i Olga a Barcelona
Després d'aquesta activitat vam anar cap a Granollers, on vam gaudir d'un passeig agradable pels seus carrers tranquils i peatonals. Allí també vam animar, en aquest cas als caminants de la travessa Matagalls-Granollers. A Granollers vam dinar en una terrasseta, amb un bon solet i, mentre esperàvem que arribés el menjar, alguns passaven el temps de bona manera!


Clar que quan va arribar el menjar la cosa va canviar ;)

L'endemà va tornar a tocar excursió i aquesta vegada amb l'energètica Gala. De nou, carreres amunt i avall, sense por a entrebancar-se i caure, mullant-se a l'aigua, corrent pel fang... I que bé s'ho passen! Al final de la sortida vam fer un bany al riu i van quedar nets i polits...

Mac, Gala i Zuca
Mac
Gala, Mac i Zuca
Mac, Zuca i Gala
Zuca, Mac i Gala
Ara que ja coneixem una mica més el Mac, encara el trobem més maco i divertit. Fins aviat happy Mac!


diumenge, 24 de novembre del 2013

La Ca

Aquest cap de setmana hem tingut el plaer de conèixer i conviure amb la Ca, una gosseta molt dolça i amb una carona que demana que la tractin amb molta tendresa. Ara, també té la seva faceta trapella, ja que és molt i molt golafre i, amb el tema del menjar, és molt tossuda! 

La carona de la Ca
El dissabte va arribar un altre company a CaLaZuca, el Mac, i tots tres peluts, Ca, Mac i Zuca, van gaudir d'una bona caminada pel Rodal de Sabadell, inclòs el Torrent dels Colobrers. Sense por, amunt i avall, corrent per l'aigua, pel bosc o pel camí, compartint l'aventura amb el Mac i la Zuca, la Ca s'ho va passar de meravella. A més, dóna gust la tranquil·litat amb què es passeja amb ella, ja que la Ca és molt obedient, no cal amoïnar-se que ella ja està pendent de tu.

Ca i Mac al Torrent dels Colobrers
Mac, Ca i Zuca
Ca, Zuca i Mac
Ca
Al tornar de l'excursió ens va sentar de fàbula l'estoneta de joc i relax al pati de casa, amb un solet que endormiscava. 

Ca i Mac
Per la tarda feien goig tots tres descansant. Tot i que aquesta imatge va durar poquet, ja que de tant en tant s'engrescaven i jugaven entre ells.

Ca, Zuca i Mac
L'endemà els peluts de CaLaZuca van acompanyar-nos a animar a la cursa popular Jean Bouin a Barcelona, i van gaudir d'un passeig per la gran ciutat. Després d'aquesta activitat ens vam traslladar cap a Granollers per continuar animant a la travessa Matagalls-Granollers i, de pas, vam caminar pels carrers tranquils i peatonals d'aquesta població.

Ca, Mac, Zuca i Olga a Barcelona
La Ca es va adaptar a nosaltres de seguida i, com a conseqüència, la convivència ha funcionat molt bé! La veritat que la Ca és una gosseta que es fa estimar, sobretot quan se t'enfila amb delicadesa i et mira amb la seva carona totalment inofensiva... I en especial amb la Zuca van ser bones amigues: cada dos per tres la Ca li demanava joc i la Zuca li seguia. Esperem poder tornar a compartir temps amb ella en una altra ocasió :)