La Kala i la Tura, dues aventureres

Aquesta vegada les protagonistes són la Kala i la Tura, que ens han acompanyat uns dies en les aventures de Calazuca.

La primera en arribar va ser la Kala, el dijous al vespre. La petita Kala és una Schnauzer molt bona i tranquil·la, tot i que està molt i molt emmarada! A l'inici, només arribar a Calazuca, estava molt desconcertada i ansiosa per la separació: plorava molt, tota l'estona estava pendent de la porta de casa i al carrer intentava trobar el rastre de la seva mare... Vaig haver de treballar una mica per a què connectés amb nosaltres, per això vam començar amb els jocs i associacions positives. Com que no donaven resultat i no reaccionava als estímuls, vam anar a donar un passeig i, ara sí, va començar a associar-me com la seva referència durant l'estada. Després del passeig a casa continuava una mica neguitosa i poruga, però ja se la notava més relaxada i reposava en el seu coixí i la seva manta. La nit la va passar bé, dormint al meu costat.

L'endemà divendres ben d'hora pel matí, la Kala, la Zuca i jo vam anar a passejar pel Puig de la Creu, a Castellar del Vallès. M'havien donat permís per deslligar-la, ja que no se'n va i, efectivament, es va portar de meravella, seguint-me sempre al meu costat, sense allunyar-se. La veia molt contenta durant el passeig, quan li deia coses per engrescar-la se m'acostava més i em saltava a sobre d'alegria.

 

Després d'aquest passeig la Kala va fer un canvi, havíem guanyat la seva confiança! La prova és que en tornar del passeig ja volia jugar amb les pilotes i la Zuca pel pati de casa i, a més, vaig aconseguir que comencés a menjar. A més a més, la Zuca i la Kala es van fer amigues de seguida. Mireu com la va cuidar la Zuca acompanyant-la en els passejos i com van jugar incansables amb la pilota al pati de casa!

El divendres al vespre va unir-se la Tura, la qual la Zuca i jo ja coneixíem de la plaça. La imatge que teníem d'ella era d'una Tura corrent a tope i donant voltes innumerables a la plaça i, per tant, d'esbojarrada. Però no! Resulta que la Tura és molt dolça i tranquil·la a casa, i també al carrer amb la corretja; ara, quan la deslligues ella aprofita i es desfoga de valent! La Tura des del primer moment que es va portar d'allò més bé amb nosaltres. Aquell mateix vespre vam anar a sopar en una terrasseta amb les peques, i la nit va ser molt tranquil·la.

L'endemà dissabte les tres nenes van anar d'excursió a la muntanya, a la Serra d'Ensija, al Berguedà, on vam tenir contrastos de fred i calor, vent, neu i aigua, tot amb unes vistes magnífiques! Allí vam pujar pel Serrat Voltor i vam fer els cims de la Creu de Ferro (2.286 m) i el Cap de la Gallina Pelada (2.320 m). Les peques van passar-s'ho molt bé i van aguantar com unes campiones! Aquella nit van dormir totes (jo inclosa) d'allò més bé...

El diumenge va ser un dia tranquil, amb passejos per Sabadell i estones de relax a casa. El que més em va agradar va ser llevar-me amb tan bona companyia! I és que donava gust tenir tres gossetes totes tan bones i tranquil·les... Ha sigut un molt bon cap de setmana!