Aquest any nou 2014 l'hem començat amb ganes de tornar a fer moltes activitats amb l'
Associació Catalana d'Excursionisme Caní (ACEC). Per això ja ens hem marcat al calendari els esdeveniments que no ens volem perdre. Podeu veure les seves sortides programades al calendari de la seva pàgina web (
aquí), o bé seguir-los al seu
perfil de Facebook.
A la segona excursió d'aquest any ens hem posat raquetes i grampons i hem anat a trepitjar la neu de Vallter 2000 amb els gossos. Com us podeu imaginar, és una experiència extraordinària amb els peluts, ja que ells gaudeixen com nens a la neu: corren, es rebolquen, es deixen relliscar, mengen neu... I si ells s'ho passen bé, nosaltres també!
Aquesta activitat era de tot el cap de setmana, tot i que qui volia podia pujar un o dos dies. Nosaltres només vam pujar el diumenge, i ens va fer un dia fred i amb vent a les cotes més altes, però amb Sol, un dia molt bo (sobretot respecte les previsions meteorològiques).
 |
| Foto de grup a l'inici de la sortida (foto de l'ACEC) |
La sortida va començar a les 10:00 aproximadament, amb una bona colla d'humans i de peluts. Vam pujar amb les raquetes a la Portella de Mentet i vam fer ascens al Pic de la Dona (2.704m). Les vistes i paisatges que contemplàvem de pujada eren espectaculars!
 |
| A la Portella de Mentet |
 |
| De pujada, la Zuca |
 |
| De pujada, part del grup ACEC |
 |
| De pujada, la Zuca |
 |
| De pujada, la Zuca i part del grup ACEC |
 |
| Al Pic de la Dona (2.704m), la Zuca i l'Olga |
Es van anar formant subgrups en funció del ritme i/o la distància que es volia caminar. Nosaltres amb un grupet vam intentar fer la ruta circular sencera, ascendint a Bastiments, però a pocs metres de dalt del cim vam recular, ja que el vent empipava força i la neu era força dura, amb què vam preferir no continuar.
 |
| Coll de la Geganta i Bastiments |
En recular teníem dues opcions: a) tornar per on havíem vingut, sense dificultat, b) tirar-nos per una pala directe avall. Alguns van escollir la a), nosaltres la b). Em vaig empassar el vertigen amb patates i vaig tirar avall per una pala vertical que em semblava l'Everest, però no ho era (només cal veure la foto anterior...), amb l'ajuda vital del Jordi i la Zuca i els grampons i piulet. Una mica d'emoció a l'excursió... Els peluts no tenien cap problema per desenvolupar-se per la pendent nevada. A baix ens esperaven pacientment part del grup, els quals ja s'havien afrontat a la situació. Superada la pala ja tot semblava bufar i fer ampolles!
A les 17:00 aproximadament tornàvem als cotxes. Vam baixar a Setcases a reunir-nos amb altres membres del grup a prendre alguna cosa i explicar una mica l'aventura de cadascú.
De nou les sortides ACEC ens creen addicció: n'acabes una i ja penses en la següent! Fins la propera!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada