El Bruc

El Bruc és un gosset característic i divertit, amb una energia que desborda i unes piles difícils d'esgotar! 

Bruc i Zuca al Parc Catalunya

Durant uns dies el Bruc ens ha acompanyat en els passejos. Al cap de setmana va coincidir amb la Tura (vegeu l'entrada al bloc), que s'allotjava a casa nostra. Al Bruc l'hem anat a buscar a casa seva matí, migdia i nit, i ens l'hem emportat a fer excursions pel Torrent dels Colobrers i la Font de les Fagines. Per proximitat també hem passejat molt pel Parc Catalunya, d'on he canviat una mica la meva opinió: a diferència de la majoria de vegades que havia anat al Parc, aquests dies l'hem trobat molt més tranquil i agradable per passejar-hi (segurament pels horaris que hi hem anat), i no hem presenciat aquelles concentracions de gossos estressats amb propietaris estàtics... A més, al Parc hi ha el llac, on en una zona discreta la Zuca s'hi remulla i per ella és una molt bona recompensa després de caminar.

Bruc i Zuca al Torrent dels Colobrers

Bruc i Zuca de camí a la Font de les Fagines

Bruc i Zuca al Parc Catalunya

Bruc i Zuca al Parc Catalunya

Tot i que ja ens havíem conegut un dia al carrer, el primer matí que vaig anar a buscar el Bruc, no es recordava de mi: em tenia por i no hi havia manera d'aconseguir que s'apropés a mi per poder anar a passejar. Un cop aconseguit i després del primer passeig (excursioneta a Colobrers), la relació del Bruc i meva va canviar radicalment: cada cop que anava a buscar-lo em rebia amb molta alegria, jugant amb la corretja i saltant a damunt meu per saludar-me; i cada cop que el deixava a casa després del passeig, ja s'asseia per esperar el premi de comiat.

Bruc i Zuca

La convivència del Bruc amb la Tura i la Zuca ha sigut fenomenal. Amb la Tura jugaven a perseguir-se fent unes carreres impressionants, sense importar el terreny, la pendent, els obstacles... A aquelles velocitats no tenien por de res, admirable! Sovint el Bruc s'empipava amb la Tura perquè no la podia atrapar, i és que la Tura és imparable! 

Tura, Bruc i Zuca al Torrent dels Colobrers

Amb la Zuca la relació va ser diferent, més tranquil·la, tal i com li agrada a la Zuca. A cada passeig trobaven un pal, ja fos un tronquet a la muntanya o una branqueta a la ciutat, i el joc consistia en compartir-lo i caminar com podien amb el pal agafat entre els dos. No exagero quan dic que això era així a cada passeig! Podien estar-se mig passeig amb el mateix pal, i és que tossuts ho són els dos...

Creiem que el Bruc s'ho ha passat molt bé amb nosaltres i, com sempre, per nosaltres això és el més important!