La Kira és una gossa molt guapa, joveneta, encara amb moviments que recorden als d'un cadellet. Té uns colors preciosos i uns ulls blaus que deixen a tothom bocabadat. Sempre es posa molt alegre amb la companyia humana i la seva prioritat és estar a la vora d'algú, especialment de la seva referència. A casa, a l'hora de reposar, jeu als peus; a les excursions, deslligada, no et treu l'ull de sobre i no s'allunya, no es vol separar. No obstant, cal reconèixer que té un temperament fort: és força dominant i no es deixa manipular. Tot i que un cop la coneixes ja saps com l'has de tractar per evitar situacions incòmodes tant per a ella com per a tu mateix!
 |
| La Kira reposant tranquil·la |
En resum, la convivència amb nosaltres ha sigut bona. Han sigut gairebé dues setmanes que han permès conèixer-la i veure una clara evolució del seu comportament. Els primers dies va arribar amb les revolucions a tope, però amb l'exercici diari i els passejos fora de l'estrès de la ciutat es va anar calmant fins a convertir-se en un angelet a casa. L'únic inconvenient suposava passejar per la ciutat, ja que tibava molt, plena d'estrès i ansietat. Per això evitàvem aquest tipus de passejos, per a què estigués més tranquil·la i pogués gaudir com a gos que és, prenent olors, corrent i fent kilòmetres lliure. Ja que el que té boníssim la Kira és que pot anar deslligada a les excursions: et controla més ella a tu que viceversa!
Durant la seva estada va gaudir de dues excursions estrella, ambdues d'uns 27 kilòmetres... Jo ja sabia que aguantaria i ho va fer! Una va ser per la Vall de Núria, l'altra nocturna al Montseny. Aquesta última va ser tota una aventura, pel punt afegit que era de nit, fosca nit! La Zuca amb el seu collar de led i la Kira amb un collar amb una llum vermella, visibles... Tot i que no s'allunyaven en absolut, sempre es mantenien dins el radi de llum que feien els nostres frontals. El moment més emocionant va ser quan la Zuca i la Kira, en equip, es van posar a bordar com unes feres a la foscor. Nosaltres sentíem fulles moure's, aprop i a la dreta, cap on bordaven les gosses. Li pregunto al Jordi, cagada: "Què ès això?". Em diu: "És el vent, és el vent...". Tonta no sóc, ja ho sabia abans de fer la pregunta: era una manada de senglars! I n'hi devia haver molts pel soroll... Gosses ràpidament lligades. Els senglars no ens farien res, creiem que ni es van immutar de la seva labor de remenar el terra, però calia evitar que les gosses s'hi encaressin. Més endavant, quasi a dalt del Matagalls pel camí vam trobar pèl de senglar, segur que es tractava dels mateixos que havien estat allà. El següent va ser que, des del Matagalls, vèiem uns ulls d'un animal. Pensàvem que seria un conill o quelcom petit... però en moure's vam veure que tenia una cua molt llarga i era molt gran. A més, es dirigia cap a nosaltres, cosa que qualsevol animal salvatge no faria, almenys dels que poguéssim trobar per allà... Fins que no vaig identificar tal animal, quin susto... Es tractava d'un gos... Que bé. Però no tant quan va començar a grunyir-nos! I és que segurament protegia els seus propietaris que estaven fent bivac a uns metres del camí... Sí sí, una aventura... A repetir eh!
 |
| La Kira i la Zuca en un dels passejos matinals |
 |
| La Kira i la Zuca pujant a Núria per Coma de Vaca |
 |
| La Kira i la Zuca pel camí dels Enginyers de camí a Núria |
 |
| La Kira a la nocturna del Montseny |
 |
| La Zuca i la Kira a la nocturna del Montseny |
En el període que la Kira va conviure amb nosaltres, altres gossets van anar passant per Calazuca. El primer cap de setmana, la Tina i la Tura.
Amb la Tura ja eren amigues i aquell cap de setmana van compartir un passeig pels voltants del Llac Petit de Terrassa. Com van cansar-se aquell dia! I és que la Tura, només deslligar-la, va començar a fer els seus esprints característics amunt i avall, en pujada i en baixada, bosc a través o no i, és clar, la Kira seguint-la, que en qüestió de poca estona havien descarregat la major part de la seva energia, ignorants dels kilòmetres que els hi esperaven! I segur que es van cansar, perquè a partir de mitja ruta no van haver-hi més carreres ni esprints. La Tura també em té boja, és tan dolça i tranquil·la... Estic contenta que aquesta vegada sí que l'hagi pogut deslligar a l'excursió, es va portar molt bé des de l'inici, allunyant-se en les seves carreres però sempre amb inici i final de volta al nostre costat, en tot moment controlada. Realment, crec que va passar-s'ho molt bé...
L'endemà vaig gaudir en llevar-me en tan bona companyia: la Tura, la Tina, la Kira i la Zuca. I bonica imatge en veure la Tura i la Kira jugant al pati de casa.
 |
| Jo amb la Tina, la Kira, la Tura i la Zuca |
 |
| La Kira, la Tura i la Zuca a damunt les Foradades, al Llac Petit de Terrassa |
 |
| La Zuca, la Kira i la Tura a les Foradades |
 |
| La Kira i la Zuca nadant al Llac Petit de Terrassa |
L'altre cap de setmana la Kira va coincidir una altra vegada amb la Tina i també amb el Joe. Ai el Joe... Quin angelet també. És molt jovenet encara, però és tranquil i carinyós.
 |
| El Joe |
 |
| El Joe i la Kira fent una carrera |
 |
| El Joe i la Zuca amb el pal i la Kira d'espectadora. |
L'endemà dilluns arribava la Shiva, una gossa Pastor Alemany de 8 anys amb un esperit molt jove, juganera i molt carinyosa.
Amb la Kira ja s'havien conegut a la visita que ens havia fet la Shiva prèviament, i vaig intuir que tindrien algun moment explosiu... Així va ser. Podien estar tranquil·les l'una al costat de l'altra, però a la que hi havia un estímul excitant com pot ser la corretja per anar al carrer, els nervis provocaven alguns mals entesos, sense arribar a res eh! Només va ser un dia i mig de convivència. La Kira ja va tornar amb la seva família... La Shiva es va quedar uns dies més amb nosaltres.
Esperem que la Kira es trobés com a casa seva... Per nosaltres va ser una experiència intensa al mateix temps que agraïda, ja que la Kira va saber adaptar-se i la vam veure gaudir i passar-s'ho bé, que és el que a nosaltres més ens agrada!
 |
| La Shiva |
Esperem que la Kira es trobés com a casa seva... Per nosaltres va ser una experiència intensa al mateix temps que agraïda, ja que la Kira va saber adaptar-se i la vam veure gaudir i passar-s'ho bé, que és el que a nosaltres més ens agrada!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada